El Celler

Nit.
Silenci.
Pensaments.
Records.
Por.
 

Què hauria passat si… ?
Per què vaig… ?
 

Anys preguntant-me el mateix.
Records que em turmenten.
Cap solució.
 

La vida és així.
La vida és un futur condicionat per un passat que, en el seu dia, va estar condicionat pel futur que volíem.
Justa?
Segurament no.
Però què és la Justícia?
Segurament res.
O tot.
 

Mentrestant, les nits van passant, en silenci, mentre penses en el passat, en records que fan mal… i en un futur que fa por.
 

Escoltant… Betagarri - La Chica del Batzoki

Doncs si, des del passat 8 de març el mestre Pla torna a escriure per a tots nosaltres. El Quadern Gris es publica en un nou format, en forma de bloc. És una gran pensada això de convertir un dietari antic en un bloc.

Cada dia que en Josep Pla va escriure alguna cosa al seu Quadern, aquell mateix escrit (90 anys després) serà publicat íntegrament en aquesta pàgina. Una gran iniciativa que pot donar a conèixer a les futures generacions un gran escriptor.

Espero que aquesta iniciativa tingui una molt bona acollida.

Escoltant… El company de feina: Bon dia!

Nota: Properament, post sobre el piset, però la faré des d’allà mateix, quan tingui internet!

Segona nit treballant… Ja s’acosta l’hora de plegar… Només falta que arribi la persona que em relleva. Avui he passat la nit bastant millor que ahir. Ahir estava molt cansat (m’havia llevat d’hora…) i clar, aguantar fins les 6 tampoc va ser massa fàcil. Però si ahir vaig poder, això ja està fet!

La veritat és que m’ho esperava pitjor… bastant pitjor. A la nit l’ambient és un altre: més agradable, més distés, més tranquil (en tots els aspectes). En dos dies només he rebut una trucada per alguna incidència, això fa que pugui disposar de molt de temps per a conèixer el sistema en el que treballaré a partir d’ara i per a anar avançant en l’aplicació que m’han demanat que faci (i també permet escriure al blog!). Tant de bo que totes les nits fossin així… però bé, segur que algun dia es presenta algun problema que hagi de solucionar l’informàtic de l’empresa, no? xD

La veritat és que quan vaig acceptar d’entrar les nits no n’estava del tot segur… Però ara que ja hi sóc estic veient que ho prefereixo (i no només per la substancial pujada salarial… xD). M’agraden les nits. I treballar-hi és una altra forma de gaudir-les. La tranquil·litat nocturna no existeix al port, però si a aquest edifici. És genial sortir a la fresca de la nit i notar el vent marítim fred, humit a la cara.

Canvi de dia… a les 6.07 va arribar el relleu

Doncs bé, ja estem al tercer dia de curro i al mateix post… xD
Avui la nit s’ha presentat plujosa aquí. Per mi aquest tipus de nits són genials (només falta una mica de llamps i trons per fer-la perfecta)… M’encanta la pluja!

Ahir, mentre tornava a casa, pensava en com diferent és la conducció a les 6 del matí… No et trobes gairebé a ningú pels carrers, la veritat és que és un luxe poder circular per Barcelona amb el trànsit que hi ha a aquelles hores…

Avui he tingut dues incidències, poqueta cosa, també. L’aplicació va avançant, la Base de Dades ja està enllestida i el programa que la consultarà va prenent forma. Puc estar satisfet tenint en compte que tant el motor de Base de Dades (DB2 sobre un AS/400) com el llenguatge de programació (Delphi) són nous per mi…

Doncs bé, ja estic en la última hora de la jornada laboral, ara baixaré a fer un cigarret i després a acabar d’enllestir un parell de coses mentre espero que arribi el relleu (a veure si algun dia ve a l’hora…)

Escoltant… The Secret of Monkey Island - Main Theme (si, sóc friki, què passa?)

Nota: Dos posts en dos dies! wow!

Avui (ahir… xD), primer assaig de Castellers de Barcelona de la temporada 2008 amb moltes ganes. Hem fet bones proves, algunes de prou interessants i crec que profitoses. L’única pega, segons el meu punt de vista: cap folre. Però vaja, l’assaig ha estat molt bé en conjunt i no ens podem pas queixar de la tornada a l’activitat.

Personalment m’he notat molt bé, totalment recuperat de l’operació que em feia patir fa poc i en millor forma, sembla, del que em pensava. He parat bastantes proves a terra i 3 sobre pinya i en cap d’elles m’ha molestat la ferida. Bona senyal!

Ara toca treballar de valent a cada assaig dels que vindran i mantenir un bon ritme als assajos. Si seguim aquest ritme, sembla que aquesta podria ser una bona temporada… Fins i tot una gran temporada.

Escoltant… Sangtraït - El guerrer

Bé doncs, avui escric des de la feina. Només per dir que tot torna a posar-se en moviment.

En primer lloc jo mateix, torno a fer vida normal després d’haver estat operat fa menys d’un mes… Encara no puc fer grans esforços (els castells hauran d’esperar un parell de setmanes, però vaja, és el que trigaran a començar els assajos…)

D’altra banda, també relacionat amb això, he tornat a la feina. Ja no estic de baixa, cosa que en part és agradable, ja no em passo els dies com un monjo de clausura a casa. D’aquí a 2 setmanes (el dia 28) començaré ja amb el meu horari definitiu, nocturn, de 22 a 6… La gent diu que estic un xic boig per haver triat aquest horari (si, si, l’he triat jo…), però vaja, no negaré que un xic boig sempre ho he estat

Des d’aquell dia espero, a més, tornar als assajos d’Arreplegats. I als de Barcelona. (El dia 29 acabaré destrossat… xD)

A més… I aquest cop de manera més seriosa en la majoria de casos… Carnet de conduir, bloc, fotolog, webs, altres projectes… Tot això i més, properament!

Au, una abraçada a tothom que passi per aquí (tot i que amb el ritme d’actualització que portava no serà massa gent… xD)

Escoltant… Sorolls típics d’oficina (encara no m’he portat la meva música xD)

Nota: Intentaré anar actualitzant sovint, tot i que fins el dia 28 no crec que m’hi pugui posar del tot…

Fa temps (molt i molt de temps… Més de 10 anys…) vaig fer vela. Suposo que per tradició familiar sempre m’ha agradat, al meu pare de sempre li ha agradat navegar a vela i m’hi havia dut ja algun cop abans de començar a practicar-la jo… i de fet hem repetit alguns cops més, al cap dels anys…

El fet que em porta a escriure avui és que d’un temps ençà em sento altre cop atret pel mar (i això que hi treballo al costat… xD). El mar, pels que en gaudim, és com una droga… I jo fa massa temps que l’he deixada. El mal és que no és com d’altres drogues, que un cop passes el mono no ho tornes a necessitar… La vela, quan l’has practicada i t’ha agradat, sempre et crida.

Doncs si, m’agradaria tornar-hi, encara que fos per agafar un dia un làser, la meva classe de vaixell preferida, i estar-hi un parell o tres d’horetes… Sortir a mar obert, perdre de vista la costa, sentir-me lliure… I si em ve de gust, qui sap, tornar cap al port!

Escoltant… Lax ‘n’ Busto - La meva terra és el mar

Tot acaba un dia o altre. Tot. No hi ha res etern en aquest món ni en cap d’altre. Ni els mateixos àtoms que tot ho formen són eterns (tot i que ens ho pugui semblar…)

Però els canvis no ens han de fer por, res no és etern, però en tot moment naixen noves coses, idees… fins i tot àtoms!

Hi ha qui diu que el temps és etern… També hi ha qui diu que és relatiu… El temps és temps i va passant, ràpid de vegades, lent altres cops, però passa. Aprofitem el temps que tenim, aquest ja no tornarà. Quedaran els records, si, però no es pot comparar viure una cosa amb recordar-la.

Així doncs, gaudiu dels bons moments, oblideu les penúries i a viure que són dos dies!

Escoltant… La Pegatina - ¿Cómo explicarte?

Nota: Hi ha dies que tinc moments que em rallo

Nota 2: Ja era hora que actualitzés xD